ESTELS ERRANTS

La llum fosforescent
travessa en un moment
l'ampla volta callada.
Brillant el blanc estel
llampega, creua el cel
i es fon en la quietud de l'estelada.

Es d'alegria el crit,
el somrís de la nit,
la nit dels cels, que eternament somnia.
Es l'etern moviment,
la flor del firmament,
La nota discordant d'una armonia.

Cor meu espaordit
en eixa llarga nit,
més trista de passar quant més serena,
no el sents aquest llampec
que et passa frec a frec,
un sol instant per a calmar ta pena?

Es un raudal de goig,
que arriba, passa boig
i et dóna silenciosa una besada.

Desconeguts consols,
quan aturar-los vols,
l'alegria és passada,
i sols veus la quietud de l'estelada.