dijous

LES MASIES DEL TIROL

AMB quadros de rajoles de verges i de sants,
al front de la fatxada el vell quadrant de sol,
amb ses teulades llargues que arriben fins al sol
dels verts abets dels boscos són les germanes grans.

Les planes d'esmeragda que volta el bosc veí,
ampara el vell Sant Crist de rústega coberta,
la iglésia blanca aixeca son campanar desperta
i canten les cascades amb veus de torbellí.

Oh, cases del Tirol, gentils i venerables,
les vostres vestidures són belles i inmutables
com capa d'or de clergue que els temps no mudaran.

I els turbulents turistes que passen cada anyada,
i les cigonyes llargues que hostatja la teulada,
senzilles i serioses iguals vos trobaran.

dimarts

LA CATEDRAL

LA catedral és alta, del temps de les vellúries,
les gàrgoles rodegen son absis ennegrit.
A sota de les voltes, l'alè de sis centúries
li dóna olor de lliris i una foscor de nit.

Dalt de ses torres canten les colossals campanes,
amb càntics bells de festa o alè de tempestat.
I el gran rellotge envia ses veus cap a les planes,
ritmant amb ses agulles el pols de la ciutat.

Geganta, els munts de cases i de palaus domina,
amb posa de deesa i vesta de regina,
com poderós navili que es riu del temporal.

Passaren sobre d'ella els temps sense tocar-la,
els segles que passaren sols han pogut daurar-la,
i és d'or a cada porta l'altiva Catedral.

diumenge

A TERESA

QUI sab on son les flors? Qui sab on para
la corola de fulles purpurines?
Els arsos van trencar-la amb ses espines,
el riu la va dû al mar amb sa aigua clara.

Mes l'aroma gentil amb que tu ara
embaumes els cabells d'olors divines,
de llirs marcits i mortes clavellines,
a dins d'ampolla d'or hi viu encara.

Aixís el nostre cor, Teresa aimada,
viurà després, com eixa olor preuada,
quan nostres cors hagin parat l'hivern,

i omplirà amb son record de poesia,
la cambra on nostres fills potsê algun dia,
somniïn de l'amor al bes etern.

divendres

ENVIANT UN VANO

A P. M. i C.

LA paleta divina de Watteau,
ens va deixar l'esplèndida galera
on en Ilac blau, vers la illa de Cithera,
els amants s'embarcaven sense por.

La fàbula gentil del gran pintor,
jo voldria enviar-te-la sencera.
El present és migrat i és cosa vera
que és la còpia un recort sense color.

Mes els anys passaran i ja embarcada
en la nau de l'amor, quan la ventada
del vano humil vagi a trobar ton cor,

el recort te durà de qui desitja.
Que siga eterna en ton camí la ditxa
i el mar ben quiet per la galera d'or.

dimecres

CIGNES

PER les aigües quietes d'aquell estany blau,
vorejat de roses i ombrejat de branques,
passen com en somnis les siluetes blanques
dels airosos cignes de vogar suau.

Voguen silenciosos com llirs que caminen
en la calma dolça de l'estany a dins,
mentres dalt les serres gemegant els pins
les revoltes copes al mestral inclinen.

Els cignes s'allunyen, quan eI sol s'amaga.
En les aigües plana misteriosa i vaga
dels recorts que es perden l'eternal quietud.

En la nit serena les estrelles riuen
i amb reflets de perles sobre l'aigua escriuen
els ensomnis dolços, que Ia sombra ha dut.

dilluns

FLIRT

EN va en conserva indiferent la purapassió amaguem de la passada vida:
cada cop que parlem de la ferida
n'arranquem el vendatge i ja no es cura.

Una data, un record a la ventura,
a dâ a l'oblit nostre passat convida.
Llavors mon llavi, que - Jo t'am - ja crida,
com a la vora d'un abim s'atura.

Que l'orgull ha parlat i l'amor calla,
i deI món a la insípida conversa
retornem, com soIdats a la batalla,

portats deI fat de nostra sort adversa:
jo, a oblidar mos ensomnis de poeta;
tu, a fer de ta hermosura una careta.

dissabte

VENTADA TRISTA

DAMUNT d'un llit d'espigues i roselles,
la nit de maig pausadament camina,
i baixa com rosada diamantina,
la calma virginal de les estrelles.

Vingut del bosc de les alzines velles
qual vert brancam soptadament inclina
un vent de tempestat arremolina
un sol instant brancades i poncelles.

Aixís una tristor desconeguda
com la ventada misteriosa i muda
arriba als cors que refiats dormien.

Es pert entre les roses la ventada
la tristor s'esvaeix i altra vegada
els cors en calma com els plans somnien.

dijous

ENTERRO

Es mor la tarda silenciosa i clara
en mig dels flams de la rogenca posta,
dalt del fossar de l'enasprada costa,
una tomba d'un nin oberta encara.

El plor amarguíssim nostres ulls amara,
que el trist adéu, per sempre més s'acosta
al llir caigut de la florida brosta,
que té la terra eternament avara.

El devassall de flames de l'altura
enrogeix la muntanya i la planura,
i abans d'endur-se'n els colors que moren,

els núvols plens de lliris i de roses,
reflecteixen les flors sobre les lloses
on els nins dormen i les mares ploren

dimecres

NOCTURNA

La boira blanca riu amunt s'enfila
per entre els pins allargassant sos vels,
i el rengle llarg dels vells pollancs vigila
gegants dormits assenyalant los cels.

Canta la fosca de la nit ombrila,
del gran silenci els amagats anhels,
i l'aigua trista mansament desfila,
bressolant flors i emmirallant estels.

Una estrella lleugera i silenciosa
acudint a una cita misteriosa,
passa en la calma de les hores belles.

Nostres sospirs són apagats com resos
I ofeguem en la sombra nostres besos,
de por de què es despertin les estrelles.

diumenge

DESPERTA ALEGRE...

DESPERTA alegre de ton son, Maria,
ja el sol tramunta dels serrats la vora.
Tornen a obrir-se, puix arriba l'hora,
el teu cor a l'amor, els ulls al dia.

Tot rebrota, tot viu, tot alegria.
Canten dels mons el despertar alhora,
el mans torrent que a la hivernada plora
i el vol d'ocells que en sa vorada nia.

Infla la sàlvia els troncs i l'alenada
de vida infla els pulmons, la matinada
obre de nou les roses que es marcien,

i amb els raigs d'or, que el sol ixent aboca,
tornen a nàixer els besos a la boca
que ahir vespre, amb les roses s'adormien.

divendres

LA PREGUNTA DE LA NENA



CENYIT el front de rosa i llir,
com quan dormia al cementir,
una nineta al cel entrava.
Alegre en veure-la, amatent,
el cor dels àngels, esplendent,
la benvinguda li donava.

La nena deia amb tot el cor:
- Quines hermoses ales d'or
Els llavis dolços s'entristien.
I els àngels rossos somrients,
- D'ales d'aquestes també en tens,
tu en tens d'iguals, li responien.

I era vritat, aquell instant,
les sent, les veu, oh, quin encant;
tenir ales d'or, quina alegria!
Calla un moment, amunt, avall,
mira per tot i diu la nina,
mig temerosa, on hi ha el mirall?


Th. Gross

dijous

LA PROFETISSA


Dreta davant l'emperador Calígula,
està una dona. L'imperator parla.
«Acte és ton nom i fins aquí m'arriba
la fama avui de ton saber, es conta
que sabs dels homes l'amagat pervindre
sens mai errar-te. Doncs, en prova diga'm
què és el que tu de mon pervindre esguardes.
Això et pregunta, oh profetissa el César»
I ans que la bella respongués, seguia
el César: «Vull trobar la prova
de ta saviesa que el futur abarca.
Diga'm oh dona, si és que ho sabs, quin premi
vull de ton zel en recompensa dar-te.
Acte sos ulls de fit a fit contempla.
«César, respon-li, tu faràs matar-me.»
«Ho has encertat. Mes te convé que sàpies:
tu de tres jorns sobreviuràs la morta.»
«Molt ben pensat, mes perquè et cregui el César:

Com moriràs?» «Per un punyal ferida.»
Ara has caigut, que jo faré que et cremin.
I ans que los guardes que el tirà rodegen
puguin la bella encadenar, lleugera
Acte un punyal en son costat se clava
ràpit al cor. Desesperat Calígula
veu en sa cara la blancor de morta,
mentres lleuger, lo capità dels guardies
alça en sos braços Acte que vacil·la,
i a cau d'orella a la que es mor murmura:
«Dona estimada, lo que encara falta
per se vritat, ja quedarà al meu compte.
D'aquí a tres dies, serà mort lo César.»

Albert Roderich

dimecres

L'AGRAÏT

Era l'hivern vora l'estimat Rhin
un monestir les flames engolien
els monjos tots de tant d'horror fugint
cap a l'abat corrien.

Tot crema, el claustre per voler del cel
és perdut amb ses piles de riqueses.
Les aigües totes, implacable el gel,
de riu i de torrent traidor té preses.

I un monjo diu: Si la corrent del riu
no pot fer tan bona obra,
penseu que el vi que en el celler tenim
per matâ el foc ens sobra.

L'Abat respon: no hi gosi anar ningú,
quins boigs afanys en tot esprit muntaren.
Tots els tresors que el foc dolent s'endú,
els homes els donaren

Mentre el bon Déu ens va donâ el tresor
del vi que escampa les tristeses totes.
D'Ell ens ve el vi que és l'alegria al cor,
salvem, salvem les botes.

*

Dos anys apenes són tan sols passat.
I el bon abat se troba
que s'alça nou el monestir cremat
i ell beu vi vell, en una celda nova.


ALBERT RODERICH

dimecres

Cas d'éxit: Audiollibre en català

La síntesi de veu funciona molt bé en català, amb les veus de Festcat:
Les veus són compatibles amb Debian i derivats

Podeu veure un audiollibre fet amb la veu 'Ona', amb Ubuntu aquí:
https://archive.org/details/nit_20200408/

Podeu llegir el llibre aquí

Les instruccions de com utilitzar a Ubuntu les veus en català Festcat del Festival aquí, on també podeu provar les diverses veus:
http://festcat.talp.cat/install.php
http://galindaines.blogspot.com/2014/03/com-installar-la-veu-catalana-del.html
https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Tutorials/S%C3%ADntesiDeVeu/
https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam/Tutorials/S%C3%ADntesiDeVeu/Exemples

Les interfícies gui són:
orca per a Gnome https://wiki.gnome.org/Projects/Orca
HSayit per a KDE https://www.linux-apps.com/content/show.php?content=10028
festcat-utils a Ubuntu https://launchpad.net/~zeehio/+archive/ubuntu/festcat

Ara cal que algú s'animi a adaptar-les per a mòbils.

COL·LABORACIONS - INSTRUCCIONS

Abans de començar
Abans de començar a digitalitzar una part del llibre deixeu un comentari o envieu un missatge, i espereu resposta, per evitar repeticions.

Poesies que falta per digitalitzar
Record a Calderon, pàgina 102
La pregunta de la nena, de Th. Gross, pàgina 149
La profetissa, d'Albert Roderich, pàgina 150
L'agraït, d'Albert Roderich, pàgina 152

Enviar els textos per correu
Pots enviar els textos a la següent adreça: llARROVAblogger.com (substituiu la paraula arroba pel seu caràcter).
Posant el títol a l'assumpte del missatge i el text al cos del missatge.


De moment caldrà aprovar el missatge abans de publicar-lo. Però si va bé, ho posarem sense aprovació, de manera que només enviar-ho ja podràs veure-ho publicat

Com convertir els textos a veu
La informació sobre la síntesi de veu utilitzada és aquí: https://guillematell.blogspot.com/2005/04/cas-dexit-audiollibre-en-catala.html

Puc pujar els textos?
Blogger és un entorn de col·laboració mútua, és a dir que un grup de persones poden penjar pàgines en el mateix bloc. Si voleu participar activament en el projecte de digitalitzar aquest llibre, podeu ser administrador i penjar les pàgines directament (de fet em trauries feina!)
Això us permetrà avisar directament i immediata de quina part estàs fent, sense enviar-me un missatge i esperar que et contesti.

Feu comentaris
També pots ajudar fent comentaris!