BOIRA

(Pàg 136)

La boira de les serres descendida,
fumeja sobre els pins i els plans amaga.
En una densa i blanquinosa obaga
se va fonent una ciutat dormida.

L'oblit amb un abraç adorm la vida,
que amb un bes de narcòtic afalaga,
i baix la sombra misteriosa i vaga
el pobre cor de sos pesars s'oblida.

Demà, quan lo sol alci la boirada,
trobarà molt més verda l'enramada
sota eixa boira que en la plana corra,

i l'home que reposa en sa pobresa,
trobarà dins del cor que la tristesa
de sos recorts es va allunyant... s'esborra.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

<< Índex