dimarts

TAPÍS WATTEAU

Deixant per hores curtes les cambres rialleres,
les robes ramejades i els cimbrejants plomalls,
les belles són pastores gentils de les riberes
dels boscos remorosos i les ombriues valls.

Què hi fa que en ses joguines hi niï la mentida,
que siguin parcs els boscos i els prats sien jardins,
si l'égloga és eterna com rosa mai marcida
i encara canta Teòcrit dels alzinars a dins.

Per ço el vell Pan i els Sàtirs, dormits a la floresta,
per entre les alzines han tret el cap banyut.
La Faula plana als aires amb força de conquesta,

i prop l'estàtua d'Eros, el jove Abbé ha caigut
seguint una pastora al travessá una valla.
I els Sàtirs de les Selves, han fet una rialla!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada