LA MORT DE LA NINA

(Aquesta poesia encara no té versió àudio, mp3)

Passer mortuus est meae puellae

I

AQUEIX matí s?ha mort

la rossa nina.

Son cos és mig trencat,

son cap a miques.

El metge, un criat vell,

qui la visita,

veient-la en tal estat

la desahucia.

La cola no hi val res

per afegir-la.

La sang, que és de segó,

per terra llisca.

El gat amb ulls estranys

Avui la mira,

s?hi Acosta i miolant,

crida que crida.

El galgo llarg i prim

també es planyia,

la pota dreta alçant,

i en plor la vista.

II

La Júlia quinze abrils

Ahir complia.

No gosa ja a plorar,

de por que riga

l?alegre cosinet

que al davant mira,

i a voltes baix, molt baix,

li diu, bonica.

Mes ai, si t?ha plorat

Al nàixe? el dia,

Quan morta Aixa t?ha vist,

Trencada a miques ¡

III

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

<< Índex