LA MORT DE LA NINA
Passer mortuus est meae puellae
I
AQUEIX matí s?ha mort
la rossa nina.
Son cos és mig trencat,
son cap a miques.
El metge, un criat vell,
qui la visita,
veient-la en tal estat
la desahucia.
La cola no hi val res
per afegir-la.
La sang, que és de segó,
per terra llisca.
El gat amb ulls estranys
Avui la mira,
s?hi Acosta i miolant,
crida que crida.
El galgo llarg i prim
també es planyia,
la pota dreta alçant,
i en plor la vista.
II
Ahir complia.
No gosa ja a plorar,
de por que riga
l?alegre cosinet
que al davant mira,
i a voltes baix, molt baix,
li diu, bonica.
Mes ai, si t?ha plorat
Al nàixe? el dia,
Quan morta Aixa t?ha vist,
Trencada a miques ¡
III
Enviat per Paco Rivière | Enllaç permanent | Índex
0 Comentaris:
Publica un comentari
<< Índex