CANÇÓ

EL primê ametller florit
veu ses roses caure a terra.
El primer niu, que han guarnit
els ocells, el vent l'aterra.
El primer llir que ha sortit,
ja s'ha mort dalt de la serra.

La primera neu, que cau,
va a morir sobre l'herbatge.
Del primer papalló blau,
trenca les ales la ratxa.
El primer càntic de l'au
s'ha perdut entre el fullatge.

Les primeres il·lusions
per morir sols són nascudes,
com els primets papallons,
com les flors del maig volgudes,
com els nius i les cançons
en l'oblit ja són perdudes.

I si un dia el goig somriu,
si el demà la joia porta,
si el cor gosa a penjâ un niu,
niu que el vent ja no s'emporta
 baix el cel blau de l'estiu
la tristesa no és pas morta,
i ens fa plorâ aquell recort
de les roses que s'han mort.