L'ALBADA DELS GATS

(Pàgina 31)
(Premi en les festes celebrades per en Pere Romeu als IV gats l'any 1899)

L'indolent animal se suffit comme un monde.
A.Ruffin

A l'hora que el Sol post, a l'acabar la feina,
l'obrer surt al portal, arreconant son eina,
quan tornen al redai feixugues les remades
i sonen d'oració les lentes campanades,
els gats s'han despertat. Mig somniosos miren,
deixen la llar de foc, fan el camell, s'estiren,
esmolen els unglots darrera d'una porta
i surten al carrer, quan ja la tarda és morta.
Llavors en el portal ombriu de cada casa
brillegen dos puntets: són els seus ulls de brasa.
Pensívols, ferms, atents, amb posa de joguina,
enfoquen els voltants amb son oberta nina.

Desperts llavors, que el món dormint-se s'aconsola,
ells cerquen el que es mou: l'escarbatet que vola,
l'espurna que ha saltat de la fornal, que apaguen,
un cigarret encès, els rats penats que vaguen,
la lluerna entre les flors, el vol de la falena,
l'eixam d'estels brillants que encén la nit serena.
Seguts i drets ensems esperen sens temença
l'imperi dels bruixots, la vetlla que comença.
...La nit... - Es d'ells la nit. Les larves paoroses
els passen sobre el llom les llargues mans ossoses.
Prenent-los per amics, les ànimes en pena
els donen per jugar l'extrem de sa cadena.
Les bruixes del poblet, que volen el dissabte
per fer-les de fanals les prenen en son rapte.

I van ells els gatots, que l'home desprecia
envers les nits d'argent rublerts de poesia,
cercant en mig dels prats els besos de la lluna,
quelcom, que vaga i riu en l'estelada bruna.
Potser son els devots d'un ideal que canta
darrera el vel espès de la foscor geganta,
ideal ombrívol, trist, que sempre copdicia
de poetes un estol que els fa de companyia.

Mes quan ve la claror, que tot ensomni ofega,
els gats s'han amagat, abandonant la brega.
Immòbils, arrupits, amb misteriosa posa,
butxí de l'ideal, els gats no et faran nosa.
Esfinges, que el secret conserven d'una raça,
els gats no el contaran al prec ni a l'amenaça.
I el saben potsê enter, d'aquella nit serena
l'ensomni misteriós que ens fa morir de pena.
I ells seguiran tot temps sabent-ne maravelles
i mil secrets guardant d'aquelles nits d'estrelles
i la nit immortal vestida de violeta,
serà el secret d'un gat, d'un boig, o d'un poeta.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

<< Índex