PAÍS DE VANO

No te'n recordes ja, Maria?
Era en un prat i era a l'estiu.
En nostres fronts reia el migdia
a nostres peus lliscava el riu.

Deixant suspesa la partida
amb, nostres masses de croquet
despentinàvem l'herba humida
del prat ombriu de trèbol ple.

I vora l'aigua, que mai calla
amb nostres cors plens d'ilusions,
jo t'explicava una rondalla
tota de flors i papallons.

Com d'una rosa les despulles
la més bonica em du el record,
del trèbol vert de quatre fulles,
del trèbol vert, que du la sort.

A aquells que logren conseguir-lo
la sort els busca de segû.
Hermosa meva, hem de partir-lo.
Si el trobo jo, serà per tu.

I allà dessota les brancades
o del dosser del blau del cel,
les verdes fulles encreuades
vàrem buscar-les amb anhel.

Si el trèbol bell vàrem collir-lo,
Maria hermosa, ho sab tothom.
Allà en la iglésia vam partir-lo
junt amb ma casa i amb mon nom.

Mes de la troba no t'alabis,
que a cau d'orella be ho puc dir.
El vaig trobar sobre els teus llavis
i els llavis meus el vam collir.