LA MORT DE LA NINA

(Aquesta poesia encara no té versió àudio, mp3)

Passer mortuus est meae puellae

I
AQUEIX matí s'ha mort
la rossa nina.
Son cos és mig trencat,
son cap a miques.
El metge, un criat vell,
qui la visita,
veient-la en tal estat
la desahucia.
La cola no hi val res
per afegir-la.
La sang, que és de segó,
per terra llisca.
El gat amb ulls estranys
Avui la mira,
s'hi acosta i miolant,
crida que crida.
El galgo llarg i prim
també es planyia,
la pota dreta alçant,
i en plor la vista.

II
La Júlia quinze abrils
Ahir complia.
No gosa ja a plorar,
de por que riga
l'alegre cosinet
que al davant mira,
i a voltes baix, molt baix,
li diu, bonica.
Mes ai, si t'ha plorat
Al nàixe` el dia,
Quan morta Així t'ha vist,
Trencada a miques!

III
Quan el cosí no hi és,
als criats avisa;
per córrer-la a enterrar,
com cal que ho sia.
La nit son manto estén,
i el jardí abriga;
dret del bell roser,
tots s'encaminen.
Damunt d'un llit de flors
el mort fa via,
dos ciris que el vent mou
son pas lluminen.
Quan és al sortidor
la comitiva,
el pescador de fang
plora i sospira.
El gat d'encesos ulls
detràs camina,
com eren tan amics
vol despedir-la.

IV
Un clot ja li han cavat,
ja li reclinen.
Faran-Ii de dosser
branques florides,
de vora d'un bell clap
de clavellines,
gardènies a l'enfront
que olors prodiguen.

V
L'enterro ja és finit,
la Júlia és trista.
Amb misteri el criat
parla amb la dida.
--No ha estat un cop de vent
el que a la nina
l'ha feta caure al sol
per mig partir-la.
Aquí hi ha un criminal;
mes ai, no ho diga.
L'ha morta el cosinet,
de gelosia.--

VI
Passaren jorns i jorns,
les flors s'obrien...
La Júlia ja ha oblidat
la rossa nina.
De vora d'un roser
d'olor que encisa,
escolta que el cosí
diu que l'estima.
Que bell s'amaga el sol
entre boirina!
Que bell l'esdevenir
que demà arriba!
--Julieta, ton perdó
jo prou voldria.
Un jorn jo vaig fé un crim;
ell fou ma ditxa.
Jo sô qui va trencar
la rossa nina.
Li feies tants petons!
i jo els volia...--
La Júlia riu que riu,
qui riu oblida.
D'uns llavis dret a un front,
un bes rellisca,
mentres el blanc gatet
miolant es fica
a sota els llessamins,
on jau la nina.