QUI sab on son les flors? Qui sab on para
la corola de fulles purpurines?
Els arsos van trencar-la amb ses espines,
el riu la va dû al mar amb sa aigua clara.
Mes l'aroma gentil amb que tu ara
embaumes els cabells d'olors divines,
de llirs marcits i mortes clavellines,
a dins d'ampolla d'or hi viu encara.
Aixís el nostre cor, Teresa aimada,
viurà després, com eixa olor preuada,
quan nostres cors hagin parat l'hivern,
i omplirà amb son record de poesia,
la cambra on nostres fills potsê algun dia,
somniïn de l'amor al bes etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada