CIGNES

PER les aigües quietes d'aquell estany blau,
vorejat de roses i ombrejat de branques,
passen com en somnis les siluetes blanques
dels airosos cignes de vogar suau.

Voguen silenciosos com llirs que caminen
en la calma dolça de l'estany a dins,
mentres dalt les serres gemegant els pins
les revoltes copes al mestral inclinen.

Els cignes s'allunyen, quan eI sol s'amaga.
En les aigües plana misteriosa i vaga
dels recorts que es perden l'eternal quietud.

En la nit serena les estrelles riuen
i amb reflets de perles sobre l'aigua escriuen
els ensomnis dolços, que Ia sombra ha dut.