LA PROFETISSA

Dreta davant l'emperador Calígula,
està una dona. L'imperator parla.
«Acte és ton nom i fins aquí m'arriba
la fama avui de ton saber, es conta
que sabs dels homes l'amagat pervindre
sens mai errar-te. Doncs, en prova diga'm
què és el que tu de mon pervindre esguardes.
Això et pregunta, oh profetissa el César»
I ans que la bella respongués, seguia
el César: «Vull trobar la prova
de ta saviesa que el futur abarca.
Diga'm oh dona, si és que ho sabs, quin premi
vull de ton zel en recompensa dar-te.
Acte sos ulls de fit a fit contempla.
«César, respon-li, tu faràs matar-me.»
«Ho has encertat. Mes te convé que sàpies:
tu de tres jorns sobreviuràs la morta.»
«Molt ben pensat, mes perquè et cregui el César:

Com moriràs?» «Per un punyal ferida.»
Ara has caigut, que jo faré que et cremin.
I ans que los guardes que el tirà rodegen
puguin la bella encadenar, lleugera
Acte un punyal en son costat se clava
ràpit al cor. Desesperat Calígula
veu en sa cara la blancor de morta,
mentres lleuger, lo capità dels guardies
alça en sos braços Acte que vacil·la,
i a cau d'orella a la que es mor murmura:
«Dona estimada, lo que encara falta
per se vritat, ja quedarà al meu compte.
D'aquí a tres dies, serà mort lo César.»

Albert Roderich