CENYIT el front de rosa i llir,
com quan dormia al cementir,
una nineta al cel entrava.
Alegre en veure-la, amatent,
el cor dels àngels, esplendent,
la benvinguda li donava.
La nena deia amb tot el cor:
- Quines hermoses ales d'or
Els llavis dolços s'entristien.
I els àngels rossos somrients,
- D'ales d'aquestes també en tens,
tu en tens d'iguals, li responien.
I era vritat, aquell instant,
les sent, les veu, oh, quin encant;
tenir ales d'or, quina alegria!
Calla un moment, amunt, avall,
mira per tot i diu la nina,
mig temerosa, on hi ha el mirall?
Th. Gross
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada