DESPERTA alegre de ton son, Maria,
ja el sol tramunta dels serrats la vora.
Tornen a obrir-se, puix arriba l'hora,
el teu cor a l'amor, els ulls al dia.
Tot rebrota, tot viu, tot alegria.
Canten dels mons el despertar alhora,
el mans torrent que a la hivernada plora
i el vol d'ocells que en sa vorada nia.
Infla la sàlvia els troncs i l'alenada
de vida infla els pulmons, la matinada
obre de nou les roses que es marcien,
i amb els raigs d'or, que el sol ixent aboca,
tornen a nàixer els besos a la boca
que ahir vespre, amb les roses s'adormien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada