DAMUNT d'un llit d'espigues i roselles,
la nit de maig pausadament camina,
i baixa com rosada diamantina,
la calma virginal de les estrelles.
Vingut del bosc de les alzines velles
qual vert brancam soptadament inclina
un vent de tempestat arremolina
un sol instant brancades i poncelles.
Aixís una tristor desconeguda
com la ventada misteriosa i muda
arriba als cors que refiats dormien.
Es pert entre les roses la ventada
la tristor s'esvaeix i altra vegada
els cors en calma com els plans somnien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada