Es mor la tarda silenciosa i clara
en mig dels flams de la rogenca posta,
dalt del fossar de l'enasprada costa,
una tomba d'un nin oberta encara.
El plor amarguíssim nostres ulls amara,
que el trist adéu, per sempre més s'acosta
al llir caigut de la florida brosta,
que té la terra eternament avara.
El devassall de flames de l'altura
enrogeix la muntanya i la planura,
i abans d'endur-se'n els colors que moren,
els núvols plens de lliris i de roses,
reflecteixen les flors sobre les lloses
on els nins dormen i les mares ploren
Fa un temps em vaig permetre de postejar i traduir al castellà aquest poema al meu blog.
ResponElimina