LA catedral és alta, del temps de les vellúries,
les gàrgoles rodegen son absis ennegrit.
A sota de les voltes, l'alè de sis centúries
li dóna olor de lliris i una foscor de nit.
Dalt de ses torres canten les colossals campanes,
amb càntics bells de festa o alè de tempestat.
I el gran rellotge envia ses veus cap a les planes,
ritmant amb ses agulles el pols de la ciutat.
Geganta, els munts de cases i de palaus domina,
amb posa de deesa i vesta de regina,
com poderós navili que es riu del temporal.
Passaren sobre d'ella els temps sense tocar-la,
els segles que passaren sols han pogut daurar-la,
i és d'or a cada porta l'altiva Catedral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada