La boira de les serres descendida,fumeja sobre els pins i els plans amaga.
En una densa i blanquinosa obaga
se va fonent una ciutat dormida.
L'oblit amb un abraç adorm la vida,
que amb un bes de narcòtic afalaga,
i baix la sombra misteriosa i vaga
el pobre cor de sos pesars s'oblida.
Demà, quan lo sol alci la boirada,
trobarà molt més verda l'enramada
sota eixa boira que en la plana corra,
i l'home que reposa en sa pobresa,
trobarà dins del cor que la tristesa
de sos recorts es va allunyant... s'esborra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada