Com un altar daurat, que sos devots espera,
amb angelets i sants de ramejada roba,
a l'ombra misteriosa de senyorial alcoba
aixeca al llit dels avis la rica capsalera.
Obrim aquella cambra sagrada, on la darrera
estrofa d'una absolta flotant encara es troba.
Portem a ses tristeses una alegria nova,
el brill de tes mirades, ta cara riallera,
Mes sota de les ales dels àngels nostres besos
seran al llit dels avis mig apagats com resos,
o roses que perderen a l'ombra sos colors.
En l'amagada cambra, que enyora el brill del dia,
hi sentirem amant-nos la dolça melangia,
que ens fa pensâ en la tomba, on dormirem tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada