QUAN s'en va l'abril
que ens du tantes coses
en present gentil
ens deixa les roses.
D'embriagants olors,
de canviants divines,
són de tots colors
de les flors regines.
Roses d'Anacreon
deixeu que us recordi
adornant el front
del guerrer Sant Jordi.
Per ço si eix paper
baix ma ploma poses,
injust no seré.
Tinc d'escriure-hi roses.
Les roses que a mils
embaumen ta vida
d'immortals abrils,
eterna florida.
Les veus esclatar
cada pas que avances,
les sents voleiar
com vol d'esperances.
I si en dolç somniar
el teu cor reposa,
és ton despertar
de color de rosa.
Si d'amor que és cel,
algun dia escoltes
les cançons de mel
que en sap cantar moltes,
i sents tremolant
que no pots ser esquiva
a un petó que és cant,
i a ton cor arriba,
et dirà un pomell
de tan gaies coses,
que en ton rostre bell
brotaran dos roses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada