LA pô en un plec de l'ànima s'amaga,
i a dins d'aquell recés regna senyora,
força ignota del cor dominadora,
que el rosega per dins com una llaga.
Té por l'infant de la fantasma vaga,
l'ànima en pena que al sepulcre mora,
el creient tem l'infern, la mort l'acora,
i l'amant ho tem tot. Tot li és obaga.
El dol és rey del món. La nit obscura
regira el seny per fer sa desventura,
i hèroe és qui es sostreu a sa passió.
Lo ignorat el rodeja, és sol sa pena,
i en tot camí que a deslliurar-lo el mena,
Déu com a vetlla, hi va posar la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada