Al raig de lluna, que suaument plateja
la nit d'abril, l'adorminent dels prats,
un cabell blanc desvergonyit serpeja
pel camp sedós de tos cabells daurats,
i em sembla amb sos meandres capritxosos,
un caminal d'un amagat jardí,
que em porta vers ombratges misteriosos,
on hi han les flors, que s'han overt per mi.
No el vulguis pas desarrelar-lo ingrata
eix fil volgut tan petitet de plata,
penyora de mes dolces il·lusions.
Sos llassets i ses voltes ara em guien,
per retrobâ aquell lloc que preferien
mos llavis per posar-hi sos petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada