* * *

SÓN els recorts les flors d'aroma beneïda,
amb que guarnim un jorn el llibre de la vida.
Quan riuen nostres llavis i brillen nostres ulls
de flors que han d'ésser eternes, anem guarnint els fulls.

Mes venen les anyades de fred i els pobres cors
els dóna por d'obrir-lo el llibre de records.
I de les flors marcides no ens en cuidem mai més,
corones d'una tomba que han d'aplegar els fossers.

Avui les he cercades les flors que hi vam posar,
tots dos vàrem collir-les, tots dos les vam guardar.
D'aquell hermós poema que es tanca tot en tu,
cada una és una estrofa, que no ha sabut ningú.

A dintre de sos calzes gentils i evellutats,
hi canten encar besos en el seu fons guardats.
Aquí te les envio les flors d'encès color,
el temps les ha embellides i encara fan olor.