PORCEL·LANES VELLES
ENDRESSA
PELS alcobes discrets i nobles sales
de la casa dels avis senyorial,
on tants de segles han batut les ales
sobre els mobles daurats, sens fe'ls-hi mal,
aquelles cornucòpies, que algun dia
reflectiren perruques i panniers,
emmirallen ta cara amb alegria
i tos ulls i tos llavis riallers.
No et sàpiga pas greu que ma memòria
invoqui d'un casal la vella història,
per fê un marc a ton rostre alabastrí.
El vell Sevres recorda al rei de Roma,
mes aquella, que l'ompla amb son aroma,
la rosa, va badar-se aqueix matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada