A dins de les vitrines les fines miniatures
del rostre de les belles engarlandades d'or,
són joies i relíquies del temps de les vellures,
que guarden les aromes de roses, que s'han mort.
Lully i Rameau donaren ses musicals dolçures
al ritme de sos passos i al batre de son cor.
Superbes i adorables les nobles hermosures
amaguen receloses ses vides i sa sort.
Potser de rea o màrtir la testa alabastrina
segà com una rosa d'abril la guillotina.
Potser morí adorada dels nets. Ningú ho sabrà.
Profans sabem que aquella bellesa dels besavis
té entre són marc de roses una somrisa als llavis
i una mirada noble, que els ulls ens fa baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada