dimecres

CARLEMANY

In grosser Not des Landes... wird es wieder hervorkomen.
Uhland. Die Heldensage, p. 257
 I
QUAN de l'alt Carlemany l'esprit deixà la terra,
són cos fou dut a un antre secret, que ningú sab
Allà seu en son trono, l'espasa a la mà esquerra,
el ceptre a la mà destra i la corona al cap.

Son cos incorruptible s'apoia en una taula,
on l'escut d'or del Papa rellú com un mirall.
Sa llarga barba el marbre travessa, diu la faula,
com passa un raig de lluna per colorit vitrall.

Allà ignorat dels homes i ocult de les mirades,
tancat en una cripta de colossals arcades,
encara el gran rei vetlla pel món, que va ajuntar.

Si un gran perill un dia ses terres amenaça,
el rei del glavi d'or i de la fèrrea maça,
després de tants de segles, ardit s'aixecarà.

II
Un dia un altre rei per vies amagades
de la ignorada tomba pogué trobâ el camí.
Cobrien com formigues els camps ses gens armades
els trons de ses descàrregues el món feien cruixî.

Sa flota acorassada del mar s'ensenyoria,
i els submarins portaven arreu arreu l'esglai
les aigles de l'imperi volaven a migdia,
i en aus de foc tornades creuaven l'ample espai.

Mes closos en un cercle potent de fèrrees malles
restaven sos exèrcits vents en les batalles,
de són orgull en càstig d'haver reptat el món.

I a demanar l'ajuda que el poble prometia,
vençut, d'aquell sepulcre baixà la graderia.
quan l'aigla d'or sentia poc ferma en el seu front.

III
El rei, damunt les lloses posà l'altiva testa.
«Senyor, la vostra espasa fulgura tempestats.
El vostre és mon imperi, que l'enemic conquesta.
Sortiu de vostra tomba, guieu a mos soldats.»

Llavors la freda mòmia de Carles obrí els llavis:
«Soberg el meu imperi per sempre has desunit.
En va has volgut alçar-te'l amb força i amb agravis,
l'imperi meu amb llaços de germanô junyit.»

L'espasa del gran Carles lluïa com centella.
El ceptre d'or brillava entre ses mans com ella.
Al lluny l'artilleria bramava amb mil udols.

El rei cau com en somni vençut. Quan se desperta,
la tomba, que guardaren tants segles, és deserta.
la mòmia del gran Carles és un grapat de pols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada